Benvinguts!

Sóc l'Helena Muñoz, estudiant de 2n curs de Grau en Educació Infantil de la Universitat de Barcelona i en aquest espai virtual elaboraré el treball individual final de l'assignatura d'Alfabetització Digital.

En aquest bloc podeu trobar algunes reflexions sobre temes o conceptes relacionats amb el món digital que hem anat treballant a l'assignatura durant aquest semestre. Tanmateix, a l'esquerra podeu participar en enquestes sobre l'ús de les TIC i consultar notícies d'actualitat relacionades amb l'Educació mentre que al lateral dret podeu trobar alguns enllaços a webs i als blocs de les meves companyes de carrera.  

Espero que us agradi!

El rol de les TIC a la nostra societat

Una de les primeres preguntes que em vaig plantejar al començar l'assignatura d'Alfabetització Digital va ser: "Fins quin punt han afectat les noves tecnologies a l'Educació?" i, la veritat és que a mesura que anava avançant l'assignatura i anava llegint articles proposats en els que s'analitzava la qüestió he pogut anar completant la resposta.

Tan sols cal mirar en el nostre entorn per comprovar que les TIC ja no es troben aïllades en un àmbit concret d'utilització i que tampoc es troben exclusivament en una classe social privilegiada. Les noves tecnologies s'han extès de tal forma i manera que avui en dia s'han convertit en eines d'ús quotidià normalitzades en tots els entorns i que, evidentment, han comportat canvis en tots els nivells: social, econòmic, cultural i polític.

Per observar els canvis que han produit les noves tecnologies només cal que ens fixem en el nostre entorn. En el meu cas, aquesta fotografia és la meva habitació i, sense ser-ne conscient, el 90% d'objectes que estan al meu escriptori formen part de les noves tecnologies i ja estan absolutament integrats en el meu dia a dia com pot ser l'aparell per escoltar música, les fotografies, les revistes o el portàtil. Actualment, les TIC estan absolutament integrades i, el més curíós és que aquest procés ha estat tan ràpid que gairebé ha passat inadvertit. No sabem com però aquestes eines s'han convertit en imprescindibles.

A partir d'aquesta transformació tecnològica de la nostra societat, batejada ja pels experts com a Societat de la Informació i de la Comunicació, s'han produit una sèrie de canvis que han comportat conseqüències polítiques, econòmiques, socials i culturals i que, en essència, han afectat a l'Educació.

Seguint aquest plantejament em pregunto: Els centres educatius han estat capaços d'adaptar-se a aquest canvi? Un dels documents que m'han semblat més interessants per formar la resposta a aquesta qüestió ha estat el text de David Buckingham anomenat Educación en medios. Personalment, considero que el grau d'adaptació a les TIC és diferent en funció del centre educatiu però que, essencialment, d'acord amb l'opinió de Buckingham, crec que la majoria d'escoles encara es troba reticent a acceptar el canvi tecnològic. És evident que, vivint a la societat en la que vivim és un disbarat deixar de banda les TIC en el nostre sistema educatiu i que probablement, tots aquells centres que encara no han inclós les noves tecnologies en les seves didàctiques acabaran fent-ho. Tanmateix, cal que, segons el meu punt de vista, com a docents tinguem en compte, partint de la premisa que les TIC han d'estar incloses a l'Educació, com s'ha de realitzar aquesta adaptació curricular, evadint la temptació d'ensenyar el mateix però utilitzant l'ordinador o la PDI, per exemple.

Tot seguit adjunto un arxiu multimèdia que resumeix la importància de les TIC i les seves conseqüències a la nostra societat, especialment, en el sistema educatiu actual.

El videojoc, un recurs educatiu?

Les TIC han marcat un abans i un després en l'àmbit educatiu de l'anomenada Societat de la Informació fins al punt d'integrar-se a les aules com a recurs didàctic per presentar continguts. 

Tanmateix, veient l'èxit que ha tingut la inclusió dels ordinadors al sistema educatiu i com a material de treball fora de les aules, és necessari plantejar-se una qüestió que, fins fa poc temps, era impensable i és: El videojoc pot esdevenir un recurs educatiu? 

Fins fa pocs anys, la pregunta es responia amb un no, els videojocs eren vistos pels familiars com a eina de distracció pels nens i nenes, que els enganxava i que no els aportava res de bo.

No obstant, anys després, inmersos en l'era de la Comunicació, la resposta ja no està tan clara ja que molts estudis han demostrat que els jocs aporten beneficis evidents als infants que, d'altra banda, se'ls considera ja Nadius digitals per nèixer envoltats de les TIC. 

Aquests materials tenen tres punts claus per justificar el seu paper com a recurs educatiu: el conflicte, les normes i la recompensa. D'entrada, el joc planteja un conflicte, una situació que s'ha de resoldre i que exigeix una resposta ràpida mitjançant el feedback entre acció - resposta, joc - jugador. Tanmateix, el joc aporta disciplina a l'infant ja que està regulat per unes normes concretes que s'han de respectar per poder-hi jugar i, aporta una recompensa final traduida com a passar de nivell o guanyar algun objecte a l'actuar correctament i al resoldre part del conflicte.  

Com és evident, la meva resposta a la pregunta de si els videojocs poden ser un recurs educatiu és ben clara: Sí. Tal i com comentava Buckingham en els seus articles, cal que la societat en general canvïi el seu punt de vista amb les TIC i n'aprofiti els beneficis que proporciona. Per l'infant és beneficiós que se li plantegin reptes perquè desenvoluparà el seu raonament i la seva capacitat d'actuació de manera que repetirà l'acció fins que pugui abordar el conflicte. 

D'altra banda, molts familiars poden estar en contra dels videojocs per la seva individualització però cal no oblidar que actualment, s'estan produint jocs que ofereixen gran interactivitat com ara la WII pensats perquè hi juguin grans i petits. Aquest fet a més de motivar a l'infant i divertir-lo, inclou en el procés educatiu de l'infant a les famílies,

Segons el meu punt de vista, totes les experiències que vivim influencien en el nostre pensament, així doncs, per què desestimar un recurs que pot ser molt productiu a nivell educatiu per l'infant i que alhora el motiva?

Us adjunto un documental d'Eduard Punset emès el dia 5 de desembre de 2010 en el que analitza precisament el fenomen dels videojocs com a recurs educatiu.

L'arribada de la nova infància

Tal i com han afirmat autors com ara Postman i Tapscott "les fronteres entre infància i edat adulta han esdevingut borroses"... i qui ha estat el principal culpable d'aquesta transformació? Fonamentalment, les tecnologies mediàtiques, especialment les digitals. Si comparem la infància de generacions anteriors com, per exemple, la dels anys 70 amb la infància actual és evident que s'han produit grans canvis en tots els nivells però el que destaca per sobre de tots és la irrupció de les noves tecnologies a la vida quotidiana. Ara ja és absolutament normal que un nen tingui mòbil als cinc anys o que sàpiga utilitzat perfectament un iPad perquè, com han denominat nombrosos experts, a diferència de generacions anteriors, els infants del segle XXI ja són Natius Digitals. 

Però, això ha comportat conseqüències? Doncs, segons el meu punt de vista és evident que sí. Un dels articles que penso que millor reflecteix aquestes conseqüències és el de Educación en medios, de David Buckingham. La idea fonamental és que els nens, probablement per primera vegada a la història són vistos com a consumidors directes dels productes. On es pot observar aquesta transformació és essencialment a les campanyes de publicitat; a diferència d'èpoques anteriors, les campanyes publicitàries busquen atraure als infants, fer que veritablement reclamin el producte als seus pares i que, posteriorment, se'l comprin. Per primera vegada a la història, amb l'arribada de la televisió digital terrestre (TDT) s'han creat canals de televisió temàtics especialment i única dirigits als infants com ara el Super 3, Clan TV, entre d'altres. És evident doncs, que actualment les noves tecnologies es troben a l'abast de la majoria de nens i nenes de la nostra societat.

 En aquest vídeo podem observar com un nen de 2 anys que domina un material digital sense cap dificultat. Ens trobem doncs, amb una nova infància, amb la infància dels Natius Digitals. Com podem adaptar el nostre sistema educatiu? Hem de reformar-lo? O, per contra, l'hem de mantenir intocable? Són qüestions que sovint es fan les mestres a sí mateixes per enfrontar aquesta transformació social.

A partir doncs de l'evidència que la infància ha canviat, cal plantejar-nos quins canvis comportarà això al sistema educatiu ja que, tal i com comenta Buckingham actualment ens trobem davant "la existencia de una brecha mayor entre los mundos extraescolares de los niños y los objetivos básicos de muchos sistemas educativos. Aquest fet comporta que l'escola, segons la meva opinió, s'hagi convertit en un context concret i aïllat pels infants que es mantè reaci a afrontar la realitat actual; l'era tecnològica. És per aquest motiu que cal que des del sistema educatiu es produeixi un canvi de mirada i s'acceptin i s'integrin quotidianament les TIC a les aules ordinàries.

Les paraules de les imatges

En moltes ocasions hem sentit l'expressió Una imatge val més que mil paraules i és evident que és una frase absolutament certa ja que sovint comuniquem més a partir de com ens mostrem que no pas pel que diem. 

Ara bé, com podem saber amb precisió que el públic que està mirant una imatge creada per nosaltres ha interpretat o ha entès el nostre missatge, és a dir, el que preteníem expressar? Quins recursos puc utilitzar perquè, a part que la imatge sigui esteticament atractiva, transmeti literalment el missatge que vull plasmar d'una forma clara? Aquestes són preguntes que sovint m'he fet a l'elaborar qualsevol muntatge fotogràfic i que s'han vist en gran mesura resoltes a les sessions dedicades al tractament de les imatges.

En primer lloc, la resposta a la primera pregunta és, segons el meu punt de vista, molt complicada. Mai podem saber amb exactitud quina serà la lectura que el públic realitzarà quan vegi el nostre muntatge ja que partim d'una subjectivitat pròpia de l'artista i, posteriorment, d'una subjectivitat d'interpretació per part dels individus que vegin la imatge. Tot i així, és important que les imatges proporcionin lectures el màxim de literals possibles  evitant sobrecarregar la imatge pel fet que no quedi massa simple per facilitar la interpretació a l'espectador i perquè la lectura que faci de l'obra no quedi tan desencaminada del missatge principal. 

A partir d'aquestes sessions he pogut entendre el veritable valor d'una imatge, que sovint es tendeix a sobrecarregar per por a que quedi molt "buida" o "pobra" i finalment he realitzat un muntatge fotogràfic en el que vaig intentar expressar mitjançant diferents imatges quin és el meu món interior. Sincerament, aquest muntatge va ser de realització complexa basicament per les dificultats que comporta el representar clarament amb una sola lectura quelcom tan subjectiu com és el meu món interior.

Tot seguit, presento el meu projecte que representa metafòricament com és el meu món interior. 

El meu món interior creat a partir de quatre conceptes clau:  AUTOCONEIXEMENT, LLIBERTAT, MÚSICA, AMISTAT

Las pel·lícules Disney, una eina de manipul·lació per als infants?

Una de les tasques que vaig trobar més interessants d'aquesta assignatura va ser la de l'article d'Henry Giroux sobre els films de Disney en el que es qüestionava la moral i els missatges que transmetia als infants que les veien. He de reconèixer que aquest article em va impactar molt perquè va fer que realment em plantegés veritablement quines eren les intencions dels autors d'aquestes pel·lícules.

Tal i com hem treballat a classe, les tecnologies de la comunicació i de la informació no són mai neutrals, tenen uns objectius concrets i estan dirigits a un públic determinat amb la intenció de generar una reacció específica. En el cas dels films de Disney, segons el meu punt de vista, els objectius que potencia l'autor entre línies és que el nen o nena assumeixi sense adonar-se uns valors i uns ideals tradicionals i estereotipats sobre la vida. Podem creure que un infant no sempre assumirà els mateixos ítems que els que ha assumit un altre, ja que les pel·lícules Disney mai són exactament el que les propies pel·lícules pensen que són i per això aporten idees diferents a cada individu que les mira. No obstant, el fet que l'infant integri aquests conceptes sense haver-hi una voluntat específica fa que posteriorment, quan creixi, el grau d'interiorització d'aquests valors sigui tan alt que ja formin part de l'inconscient de l'infant.

En el meu cas, he de reconèixer que les pel·lícules Disney m'apassionaven i m'apassionen perquè em sembla que tenen uns arguments molt entretinguts i vàlids però tanmateix, reconec que quan les analitzes fil per randa, els resultats que obtens no són del tot positius. Per exemple, en la pel·lícula de "La Sirenita" es promou que l'Ariel, la protagonista renuncïi a la seva família i al seu cos per tal d'entregar-se a un home que, suposadament, li aportarà la felicitat que tant necessita. Tanmateix, els missatges subliminals no es troben tan sols en l'argument dels films sinó que es troben també inclosos en les cançons de les bandes sonores. No obstant, també considero que, atribuint-me la llicència d'opinar com a espectadora de Disney, no he assumit tots els valors que les pel·lícules Disney probablement intentaven que interioritzés i, és més, recordo que utilitzava aquests films per, d'alguna manera, "escapar-me de la realitat".

És per això que, des de la perspectiva d'un educador, cal que ens plantegem veritablement què és allò que els infants veritablement interioritzen a partir del visionat dels films: si simplement ho utilitzen com a entreteniment que els permet fugir al món de fantasia o si veritablement aquests visionats condicionen els futurs punts de vista i opinions dels nens i nenes d'Educació Infantil.

Aquí adjunto una imatge en la que es tradueixen
els possibles missatges que es transmeten a partir de les pel·lícules Disney

I si veritablement els infants acaben interioritzant els valors i ideals que els ofereix el film, aleshores, què passa, no podem fer res al respecte? Hem de condemnar aquestes pel·lícules? Eliminar-les? Hem de prohibir els films de Disney als infants? La meva resposta és no.

Considero que tant com a docents com a familiars, aquestes pel·lícules es poden treballar mitjançant el debat i l'anàlisi conjunt amb els nens i nenes ja que no tota la informació que contenen són missatges masclistes. Només cal que ens fixem, per exemple, en la pel·lícula La Bella y la Bestia en la que, en realitat, tot el film és una crítica a la societat francesa de l'època de la Il·lustració, que es mostra reàcia a cultivar-se literàriament i la mateixa protagonista és marginada per ser una noia culte a la que li apassiona la lectura.

Així doncs, segons el meu punt de vista és fonamental debatre per expressar les opinions i per desenvolupar la capacitat de reflexió de l'alumnat. És important que no se'n prohibeixi el visionat i que se'n parli sobre el que el nen o nena ha vist, ha sentit, etc. D'aquesta manera aconseguirem desenvolupar en els infants un instint crític que, a la vegada, ajudarà a desenvolupar la capacitat de responsabilitat i de gestió del seu aprenentatge.

La importància de la tipografia

Sovint, en el moment en què ens plantegem escriure un text el primer que fem és pensar quina tipografia utilitzarem, quina considerem que serà la més adequada al context del document. En molts casos -la majoria segons el meu punt de vista- finalment optem per deixar-nos portar per l'estètica i triar aquell tipus de lletra que ens sembla més atractiu a nivel visual sense contemplar, per exemple, la seva llegibilitat pel públic.

En aquesta assignatura hem après les nocions bàsiques a tenir en compte sobre la selecció de la tipografia partint sempre de l'adaptació al context, deixant en un segon pla les qüestions estètiques i sempre tenint en compte a qui ens dirigim. Existeixen molts tipus de tipografies i no tots s'adapten bé al context pel que són utilitzades. És per això que, a partir d'Alfabetització Digital, hem après a ser crítics i selectius amb el tipus de lletra amb el que escrivim un text. Per exemple, per redactar un treball formal no podem utilitzar una lletra absolutament decorativa i cridanera.

D'altra banda, considero que és important trencar amb l'estereotip que existeix en referència als cartells que es realitzen per a un públic infantil i és que sovint es tendeix a utilitzar una lletra sobrecarregada a nivell visual, amb canvis bruscos de colors, i, en moltes ocasions amb una llegibilitat limitada. És evident que per tal de cridar l'atenció als nens i nenes cal realitzar una lletra que sigui atractiva per a ells però tanmateix considero que no és necessari caure en els tòpics.

Per tal de posar en pràctica els nostres coneixements, vam crear tres tipus de missatges utilitzant una tipologia o una altra, adaptant-nos al context. En el primer cas, es tractava de redactar una part d'un currículum vitae, en el segon, escriure el títol d'un joc infantil i, en el tercer anunciar una sortida de colònies. Considero que el fet de dur a terme aquesta activitat m'ha estat molt útil per dos motius. El primer és que, per primera vegada, he hagut de deixar en un segon pla les qüestions estètiques per reflexionar sobre quin missatge vull transmetre i a qui em vull dirigir. I finalment el segon motiu relacionat amb l'anterior és que considero que aquesta tasca ha estat un exercici de pràctica molt valuós per al meu futur com a docent ja que en moltes ocasions hauré de redactar documents dirigits tant a famílies, alumnes com compays de feina i hauré de ser molt crítica i seleccionar amb deteniment quin tipus de tipografia seleccionar.

El jclic, l'anàlisi d'un recurs d'èxit a les aules

Des de fa molts anys, el jclic és una de les activitats que més s'utilitza a les aules, especialment a les de Primària tot i que s'han creat nombroses aplicacions pels cicles d'Educació Infantil. És evident que aquesta activitat ha tingut - i està tenint molt d'èxit - dins el sistema educatiu català però en algun moment ens hem preguntat per quin motiu? Crec que és bon moment per plantejar-ho. Per a resoldre aquesta qüestió, em va ser molt útil un article que vam treballar a classe escrit per Alejandra Bosco i que, en essència, analitzava la repercussió i l'èxit del jclic en el nostre sistema educatiu. 

En primer lloc, el jclic és un programa amb uns costos molt baixos de producció ja que, el material essencialment el creen els propis docents sobre les àrees curriculars que en aquell moment s'estan tractant a classe. Tanmateix, tots els jclics són penjats a una pàgina web d'accés gratuït en la que qualsevol docent pot seleccionar, descarregar-se i utilitzar a la seva aula aquest material. A més a més, els jclics treballen gairebé totes les àrees curriculars per tant, es converteix en una eina fàcil i còmoda pel docent, que a part d'acomplir amb el currículum disciplinar en relació amb les noves tecnologies, no s'ha de complicar rumiant tasques per treballar un contingut ja que la solució es troba a tan sols un clic. D'altra banda, per aquell professorat que encara no té un domini suposa una mena de salvació ja que el jclic és una eina d'ús molt senzill i seqüenciat. 

No obstant, segons el meu punt de vista és important que com a docents no caiem en la temptació d'exagerar la utilització del jclic ja que també comporta algunes conseqüències. La principal és la rutina que adquireix l'infant per respondre les qüestions: com que sap que no es valora el procés de reflexió o de comprensió de les seves respostes i que, a més a més, no tenen cap valor quantitatiu, sovint es treballa a partir del mètode assaig - error. D'altra banda, nogensmenys important, el treball que realitza l'infant és individual i, per tant, no s'afavoreix una col·laboració entre els alumnes per tal d'arribar a acordar una resposta mitjançant el debat. Per molts docents, el jclic suposa una eina de gran comoditat ja que la seva presència a l'aula pot arribar a ser prescindible i que, a més a més, no necessita una gran temporització.     

En definitiva, segons el meu punt de vista és evident que el jclic és una eina que els docents hem de tenir en compte a l'hora de treballar algun contingut tot i que, de la mateixa manera, és fonamental que aquesta activitat es contextualitzi en un marc de tasques en la que es faciliti el debat entre mestre - alumnes i també entre alumnes. Tanmateix, és rellevant que el docent, abans de treballar amb un jclic a l'aula, es familiaritzi amb ell i que qüestioni els materials que hi apareixen com, per exemple, les imatges i les dades que hi apareixen ja que, malgrat ser molt atractius a nivell visual no tots són vàlids.

Què volia saber, què he sabut, què m'agradaria saber. Una reflexió final.

Finalment, per tal de concloure amb les reflexions d'aquest bloc, m'agradaria resumir breument què he après amb aquesta assignatura i com ho puc aplicar en un futur com a docent ja que, lluny del què pensava, després d'un semestre, la meva opinió sobre l'ús de les TIC a les aules ha canviat.

Abans de començar aquesta matèria no entenia per què la societat estava obsessionada amb integrar les noves tecnologies a tot arreu i especialment en el sistema educatiu i considerava que se'n feia un abús ja que no eren tan necessàries pels alumnes. A dia d'avui, després d'haver realitzat aquest curs i conèixer gran part  dels recursos que es troben a l'abast del professorat per treballar el currículum a partir de les TIC he comprovat que m'equivocava. No té lògica deixar de banda les noves tecnologies a les aules si estem vivint en una societat que precisament en viu envoltada. A més a més, gràcies a les classes en les que ens hem centrat específicament en les eines i materials interactius digitals he pogut comprovar la diversitat de tasques que promouen diferents capacitats dels infants com ara els jclics, les wikis, els webquest o els moodles. 

Tanmateix, així com opino que el fet de deixar de banda la tecnologia al sistema educatiu no té cap lògica, alhora considero que amb Educació Infantil la cosa canvia una mica. I és que, a partir d'aquesta matèria m'he adonat que, actualment, i especialment a la xarxa, es troben molts recursos i eines digitals per utilitzar amb els infants a les aules dels qual la majoria són positius i interessants per treballar-hi. No obstant, també crec que no ens hem de deixar portar massivament per la implantació absoluta de les TIC en la nostra didàctica ja que cal no oblidar que l'etapa d'Educació Infantil és clau precisament perquè els nens i les nenes aprenen mitjançant l'experimentació. És per aquest motiu que opino que és important que s'incloguin les noves tecnologies a les escoles sempre i quan hi hagi una coherència d'acord amb l'estadi evolutiu i les necessitats dels infants. 

I finalment, després d'aquesta reflexió general sobre l'assignatura la pregunta que em plantejo és: Què m'agradaria saber ara? i la veritat és que el que més desitjo saber sobre aquest tema és, precisament, saber sobre aquest tema. M'explico: després d'haver viscut gairebé 20 anys i haver comprovat des del meu punt de vista com canvia la societat i específicament com, de manera sobtada han aparegut i evolucionat les noves tecnologies, el que més desitjo saber és precisament no deixar de saber perquè, tal i com funciona la nostra societat per bé o per malament, el procés de canvi no té un final, sinó un continu. És per aquest motiu que mai vull deixar de saber sobre les noves tecnologies.
  

Definitivament, el que no tindria cap sentit seria desvincular les noves tecnologies dins el marc d'una societat que cada dia camina endavant per a ser més tecnològica.